SÍLVIA BEL FRANSI
Veu poètica, amb espasmes de llibertat
Poeta i gestora cultural de Barcelona. Creix amb l’estranyesa de qui sempre se sent sola, fins que comença a reproduir-se en llibres de poesia.
A “L’esbós” (2010) va alliberar el crit de l’amor lèsbic. A “Fila índia enfora” (2012) va desprendre’s de la rebel·lia silenciada. A “Lluíííís” (2015) se li va escapar aquell somriure que acompanya el dolor. L’humor suau com a alternativa de supervivència.
Trenta-cinc anys després d’haver nascut, ha volgut córrer el risc de mirar-se als ulls. Ha abandonat tota pregunta, tota resposta, i s'ha deixat anar al més difícil que, per ventura, és el més senzill: el buit, el gran misteri, la perfecta paradoxa, el dubte definitiu.
El seu darrer llibre “Deixar anar. Soliloqui en mi sostingut” (2018) és una versió de llibertat. Escriu per dir adéu al masoquisme i l’angoixa dels amants. Poemes que s’acomiaden de la mutilació i la tortura moral. Sense ànims de venjança. Només de commoció.
Festivals destacats:
Kosmopolis 2017. Amb l’espectacle A CEGUES.
Festival de Poesia de Barcelona.
Festival de Poesia de Sant Cugat.
Festival de Poesia de Caldes d’Estrac. Poesia i +.
Artistes destacats amb qui ha col·laborat:
Sílvia Comes (amb qui hem fet els espectacles Esperit de Vinyoli, Aparaulades amb Espriu i Aparaulades amb les dones)
Xavi Lloses (performance sobre el Canvi Climàtic al CCCB)
Clara Peya (espectacle Bones vibracions)
Txell Sota (Sisterhoods)
Isabelle Laudenbach (Pianto)